El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al segle xix, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles XI i XIII. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica. Es va utilitzar sobretot en edificis religiosos i va ser comuna en edificis civils, i també va ser emprat en la restauració d'edificis medievals a tot Europa (com a la façana de la catedral d'Espira, a Alemanya, reconstruïda a mitjan segle XIX).