Caifàs va ser, segons el Nou Testament, el Summe Sacerdot dels jueus en temps del Crist. Va presidir el tribunal suprem del Sanedrí per jutjar les afirmacions segons les quals Jesús es proclamava el Messies i havia ressuscitat una persona. Van decidir arrestar-lo i interrogar-lo a casa d'Annàs (sogre de Caifàs). El van considerar culpable però no tenien poder per condemnar-lo a mort, per això van recórrer als romans, que aleshores governaven Judea, i Jesús va acabar crucificat. Caifàs va ordenar als apòstols que no difonguessin els ensenyaments cristians, sota amenaça d'incitar judicis contra ells.