En física de partícules, la transmutació dimensional és un mecanisme físic que proporciona una connexió entre un paràmetre adimensional i un de dimensional. En teoria clàssica de camps, tal com en la teoria de gauge dins l'espaitemps amb quatre dimensions, la constant d'acoblament determinant la força d'una interacció donada és una constant adimensional. Tanmateix, després de quantitzar la teoria, les correccions quàntiques (bucles en ) fan aparèixer divergències logarítmiques que introdueixen una dependència de la "constant" en l'escala d'energia típica dels processos sota consideració, anomenada l'escala del (RG). Aquest "running" de l'acoblament ve determinat per la funció beta del grup de renormalització.