Baal Shamin (en arameu: ܒܥܠ ܫܡܝܢ), literalment «senyor dels cels», fou un déu semita venerat per la majoria dels pobles establerts a la Mediterrània oriental. Apareix com a títol aplicat a diferents déus en diferents llocs o moments a inscripcions antigues d'Orient Mitjà, especialment a Canaan-Fenícia i Síria, caracteritzat com un dels dos déus suprems amb dimensions còsmiques —l'altre és Baal—. També se'l coneix com el rei dels déus, portador de la fertilitat i la pluja.