La reconstrucció lingüística és el procés d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o més llengües donades. Hi ha dos tipus de reconstrucció lingüística: La reconstrucció interna té com a objectiu la investigació d'una fase prèvia d'una determinada llengua; la resconstrucció comparativa, en canvi, utilitza el mètode comparatiu per tal d'inferir les característiques de la llengua mare comuna de dues o més llengües cognades. Els elements reconstruïts, ja siguin frases, mots o fonemes, van precedits d'un asterisc (*) que els distingeix dels elements documentats.