El Concert per a piano núm. 1 en re bemoll major, op. 10, fou compost per Serguei Prokófiev entre 1911 i 1912. Amb un únic moviment en tres seccions, és el més curt dels seus cinc concerts per a piano, i dura només al voltant d'un quart d'hora. Es considera la seva primera obra de maduresa. Prokófiev, de vint-i-un anys, actua com a solista presentant el seu primer concert per a piano a Moscou. La majoria dels crítics el menyspreen i fins i tot el musicòleg Leonid Sabanéiev escriu que «aquesta rítmica, dura i tosca cacofonia primitiva difícilment mereix ser anomenada música».