Els contes de Canterbury. (títol original en italià: I racconti di Canterbury) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, inspirada en Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer. Dirigida el 1972, aquesta pel·lícula és la segona part de la Trilogia de la Vida, després d'El Decameró (1971) i abans de Les mil i una nits (1974). Pasolini hi adapta successivament els grans relats de l'italià Giovanni Boccaccio , de l'anglès Geoffrey Chaucer (interpretat pel mateix Pasolini), i de mites orientals. El film guanyà el 1972 l'Ós d'or al millor director.