Wilebaldo Solano (Burgos, 7 de juliol de 1916 - Barcelona, 7 de setembre de 2010) fou un dirigent comunista espanyol. Estudià Medicina i milità a la Joventut Comunista Ibèrica, organització de la que fou secretari general durant la Guerra civil espanyola després de la mort de Germinal Vidal i director de Juventud Comunista (1936-1937). Pel febrer de 1937 participà directament en la creació del , format bàsicament amb les Joventuts Llibertàries i les del POUM. Fou un dels membres del Comitè Executiu clandestí del POUM amb Narcís Molins i Fàbregas, Gironella, Josep Rodes i Joan Farré Gassó a partir del juliol de 1937 i, detingut a l'abril de 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra.